Així és en 2 minuts Francesc Molins, propietari del restaurant Cal Xirricló de Balaguer

En el món de la cuina lleidatana, el nom de Francesc Molins és un dels que sona a mode de recomanació. Propietari del restaurant Cal Xirricló de Balaguer i únic cuiner català que ha repetit dues vegades al Concurs de la Tapa de l’Any, Molins assegura que la seva feina és la seva passió, una sort que li treu temps per llegir i el fa viure en estrès. Potser per això assegura que si li toqués la loteria faria un dinar i es dedicaria a viure més tranquil del que ho fa ara. Picaria més, potser, del fuet i del formatge que mai li falten a la seva nevera, i somriuria, com sempre. Així és en 2 minuts…

– El seu lema és?
– Viu i deixa viure.

– Quin moment històric li agradaria viure?
– El moment ha d’arribar. La independència.

– Quin llibre no es cansaria de rellegir?
– Sóc un mal exemple a l’hora de llegir llibres. No ho faig mai. Segurament
per falta de temps. És un mal hàbit que hauria de canviar.

– Amb quin personatges famós aniria a sopar?
– Segons la finalitat del sopar. Però amb qualsevol que pogués tenir una
conversa divertida, propera i enriquidora.

– Amb qui mai no ho faria?
– Probablement amb Rajoy, Alícia i altres amiguets seus. Per respecte a ells i
a mi mateix.

– Acabi la frase. Lleida és…
– Una capital que hauria de ser més potent en tots els sentits.

– Altre cop. D’aquí 5 anys Catalunya serà…
– Independent.

– Un lloc per anar de vacances
– Qualsevol que hi hagi tranquilitat, bon clima i sobretot bona gastronomia.

– Lloguer o compra?
– Compra.

– Quina música sona al seu mòbil?
– La tradicional. La que ve de sèrie.

– Si avui s’acabés el món, què faria?
– Senzillament no voldria saber-ho.

– Com li agradaria que el recordessin?
– Sempre amb un somriure.

– Pa amb tomàquet i embotit o Nouvelle Cuisine?
– Les dues, segons el moment.

– El primer que mira de les persones del sexe oposat és…
– És una pregunta que segons el que contesti, uns no s’ho creuran i altres es
molestaran. Direm que si em fixo amb alguna cosa en concret serà per
algun motiu. I que quedi clar que poden ser moltes coses…

– Què és el primer que faria si li toqués la loteria?
– Un bon dinar. I després viure amb una sensació de tranquilitat molt més
gran que la que tinc ara.

– El seu pitjor defecte
– Crec que sóc una mica “bipolar”. Alguna vegada el meu humor canvia amb
una rapidesa impressionant.

– Què li posa molt nerviós?
– La gent gandul, la peresa.

– Què no es cansaria mai de fer?
– Compartir una bona taula amb la meva gent.

– Què fa per triomfar entre els fogons?
– Senzillament i dins les meves possibilitats tracto i serveixo de la mateixa
manera que m’agradaria que m’ho fessin a mi. Per mi és una satisfacció
molt gran que la gent vingui al nostre restaurant.

– Què no hi pot faltar mai a la seva nevera?
– Sobretot coses per picar, des d’una bona secallona, un bon formatge i
algun vinet.

– Una mania
– Mossegar-me les ungles.

– Quan va ser el darrer cop que va anar a missa?
– L’única missa que vaig a l’any és per Sant Salvador a la plaça que porta el
seu nom. És una tradició. Aquesta és especial per moltes coses.

– Una vocació frustrada?
– Cap. Tinc la gran sort que la meva feina i la meva passió coincideixen.

– Acomiadi’s
– Adéu, moltes gràcies …i bon profit!!!

Gent de tradicions. Un altre any la nostra cita obligada amb els panellets. Aquest any n’hem fet 1259! Amb la padrina Rosa al capdavant, sempre hi ha por de fer curt!!!

Elaboració d’un arròs blanc i negre amb maduixes i foie, a càrrec de los cuiners Grabiel Jové i Albert LadÓscar, del restaurant Cal Xirricló de Balaguer.